Aprendre a esquiar: el paper dels pares durant les classes

A les pistes d’esquí hi ha una escena que es repeteix molt sovint.

Un nen fent els seus primers girs.Un monitor que l’acompanya amb paciència.I uns pares observant amb atenció des de la distància.

De vegades arriba un gest. Una indicació amb la veu. Un “flexiona més!” o “fes la falca!”.

És completament normal. Els pares volen ajudar els seus fills, sobretot quan els veuen afrontar un repte nou.

Però, en l’aprenentatge de l’esquí, aquesta bona intenció pot tenir un efecte inesperat.

Aprendre a esquiar és molt més que una qüestió tècnica

Quan un nen comença a esquiar, no només està aprenent moviments.

Està descobrint:

• com mantenir l’equilibri en un medi nou

• com gestionar la velocitat

• com confiar en el propi cos

• com afrontar petites caigudes i tornar-se a aixecar.

Tot això forma part del procés d’aprenentatge.

Per això, la confiança i la concentració són tan importants com la tècnica.

El problema de les “dues veus”

Durant una classe d’esquí, el monitor construeix una dinàmica d’aprenentatge amb els alumnes.

Quan un nen rep instruccions simultànies — del monitor i dels pares — sovint passa una cosa molt simple:

el nen es confon.

No sap a qui escoltar.Busca aprovació constant.I deixa de centrar-se en les seves pròpies sensacions.

Aquest fenomen és molt habitual en els primers dies d’esquí.

El paper del monitor: crear confiança

Els instructors d’esquí no només ensenyen a girar.

També treballen per:

• generar un entorn de confiança

• detectar bloquejos o pors

• adaptar el ritme d’aprenentatge

• decidir quan intervenir i quan deixar provar.

Quan un nen se sent segur dins d’aquest espai, s’atreveix a provar, equivocar-se i tornar a intentar-ho.

I és així com realment es produeix el progrés.

El millor paper dels pares: observar i confiar

Per a moltes famílies, mirar des de fora no sempre és fàcil.

És natural voler intervenir quan veiem que el nostre fill dubta o cau.

Però en molts casos, la millor ajuda és simplement observar i confiar en el procés.

Després de la classe, en canvi, el paper dels pares és fonamental:

• escoltar com s’han sentit

• reforçar l’esforç

• celebrar els petits avenços.

Aquest suport emocional és clau perquè el nen vulgui continuar aprenent.

Quan famílies i monitors treballen en equip

Quan pares i instructors comparteixen aquesta confiança, passa una cosa molt positiva.

Els nens:

• progressen amb més autonomia

• guanyen seguretat

• i sobretot… tenen més ganes de tornar a esquiar.

I aquest és probablement l’objectiu més important en els primers anys d’esquí: que l’experiència sigui positiva i que la motivació creixi temporada rere temporada.

A Clickalp ho veiem cada temporada

A la nostra escola d’esquí a La Molina, cada hivern acompanyem moltes famílies que descobreixen l’esquí per primera vegada.

Amb els anys hem comprovat que els nens progressen millor quan se senten escoltats, acompanyats i amb espai per aprendre al seu ritme.

Quan això passa, l’esquí deixa de ser només una activitat… i es converteix en una experiència que els pot acompanyar tota la vida.